Just another WordPress.com site

Más reciente

KiM PLANELLA

Girona 1960 ha realizado su carrera artística alternando sus múltiples facetas de: Director, profesor de artes escénicas, compositor y autor. En momentos puntuales también ha hecho de actor. Ha sido profesor titular de artes escénicas y musicales de la escuela inglesa “St. Georges’s School”   Como director de teatro, compositor i dramaturgo; tiene a su nombre más de 20 obras originales. De las cuales podemos destacar los musicales: The Mist (en inglés), Vlad, Luna de Cristal, El Apeadero, Proyecto pirata, Street (en inglés).

FORMACION         PREMIOS         PRODUCCIONES 

·

IsaVel Lletra

Visita la web del MUSICAL

·

·

·

   · – HISTORIAL FOTOGRÀFIC – ·

         THE MIST musical

Kim Planella

        Iris Vilà/Black Rose & Marta Prieto/Pale Rose from the musical “THE MIST”(Kim Planella)

        Iris Vilà: song “Unreal” from “THE MIST” (Kim Planella) BARCELONA Theatre Guasch

        

Melanie del Rosal/Desireé & Iris Vilà/Black Rose; Colege escene “THE MIST”  al PALAU de FIRES Girona

CABARET

         CABARET at the PALACE ATENEA (Directed by Kim Planella)

        

Wilkommen CABARET (Kim Planella as M.C.)

THE WOMAN IN BLACK

       

Marta Prieto in Sussan Hill’s play: “THE WOMAN IN BLACK” (Adapt.E .Mallatratt) Directed by Kim Planella

  REBECA

      

Paola Martinez/Mss Danvers in REBECA (Directed by Kim Planrella

Susana Guardia/the girl & Paola Martinez/Mss Danvers

Manderley & Mss Danvers

PIRATE’S PROJECT

Projecte Pirata and the big set (Directed and designed: Kim Planella)

HERCULES song from Projecte Pirata

STREET

Dàlia Gironés and chorus in STREET musical (Directed by Kim Planella)

Natàlia Benavente & Joel Ruiz in STREET

EL COMTE ARNAU

X Aniversary EL COMTE ARNAU performed in St. Joan de les Abadeses

EL COMTE ARNAU (Tour)Kim Planella (Actor & Director)

LES BRUIXES DE SALEM

Imma Cargol transformed in: Tituba THE CRUCIBLE (Directed  and make-up Kim Planella)

ALICE

Thelma Kahama as the Qeen of hearts in ALICE IN WONDER LAND (Ocine)Directed & make-up: Kim Planella

——————————————————————————————————————————————————————————————

A REAL STORY… (in Catalan)

UNA HISTÒRIA (casi) D’ESPIES

Una Història (casi) d’espies

La dècada del 80, va començar amb una explosió de creativitat basada principalment en el culte al diner ràpid. Occident, contaminat per les corrents conservadores/evangèliques americanes; havia tancat la porta a la visió idealista dels 60 i 70.  La festa amoral i lliure era substituïda per un renéixer dels valors tradicionals.

Tornaria la moda, la borsa, Els negocis miraculosos… i l’imatge del “yuppie” (eccecutiu jove amb sabates esportives i trajo fet a mida) és reproduïa en les restes orgànics de la crisi del petroli del 73/76.

Kim Planella té 22 anys, fa poc que ha tornat al món de l’espectacle (teatre) després d’una intensa i profitosa trajectòria personal en l’hermètic ecosistema militar.

 salle Gardnier

Teatre de l’Opera de Monetcarlo

Kim Planella presenta el seu espectacle Imagina. La crítica Britànica i Francesa aclamen l’espectacle català com a profètic dins les noves tendències teatrals.

Kim Planella és considerat com un dels directors de teatre més valorats del (“Festival de Festivals”) Internationale Theatre  Festival du Principaute du Mònaco.

Immediatament acabada la representació, el director és reclamat a la presencia de la  corona Monegasca i manté, a més, una reunió amb la Princese Antòniette i el Comte Dominique Grimaldi (les dos personalitats del Principat més vinculats al món de l’art).

Fins aquí, el que tots els que varen acompanyar a Kim Planella en aquesta aventura coneixen…

A la Fête de Cloture a la mateixa Salle Gardnier i posterior sopar a l’Hotel du Paris, en mig d’un previsible mar d’elogis per part de diferents representants de les delegacions convidades, Kim Planella és contactat per una delegació (aparentment alemana) que en mig de la festa l’hi comencen a fer preguntes molt especialitzades, sobre la seva feina, punts de vista, etc.

Per a les hores, Kim Planella feia dos anys que havia començat a ensenyar teatre. Quasi per casualitat, en la reunió, parla amb els seus interlocutors de les posibilitats pedagogiques del teatre i de l’infinita possibilitat de reacció que dona a un professor fer sevir aquesta eïna fins i tot per a l’ensenyament convencional.

Després de la cordial conversa, Kim Planella torna amb el seu grup d’actors i la nit finalitza en mig de acomiadaments i d’intercanvi d’adresses.

FOTO: ERNEST DESCALS, PINTOR I FOTÓGRAF

Tres mesos desprès

Kim Planella, és convidat per la DDR (república democràtica alemana) a atravessar el mur de Berlín i fer els seus estudis universitaris allà. Com un ciutadà més de la DDR podrà circular lliurement pel país, però el seu passaport serà de rang diplomàtic. Per tant podrà entrar i sortir del país també lliurement.

L’argument oficial es basa en el prestigi que representa per a la DDR formar professionals de l’art i la cultura amb carreres prometedores com la del jove director.

Per això, li garanteixen que treballarà amb personatges quasi de llegenda dins la pedagogia teatral. (Després de la segona guerra mundial només hi havia dos llocs on poder desenvolupar les facultats del talent: Amèrica o la DDR). Molts directors Europeus varen emigrar a Amèrica, se’n ha parlat molt de la fuga de cervells a l’oest, però molt poc dels de l’est. Recordem el cas de Bertol Brech; primer va emigrar a Amèrica i després fastiguejat del capitalisme va tornar a la DDR.

 

 

Banhoff Friederichstrasse

Kim Planella arriba a Berlin, en mig de la nit, pintades en parets i ponts  l’hi recorden que esta a punt de deixar “el món lliure”. Feia dos dies uns fugitius havien estat metrallats en el “Chec point” on Ell es disposava ara a creuar cap a un destí molt incert; portant com a única prova i protecció els documents enviats des d’allà.

Rera una porta de acer de més de quatre dits d’ample l’esperava un petit habitacle tancat amb una porta idèntica al davant i una ranura al costat esquerra. Una vegada lliurat el passaport i sentir la percussió de un innumerable quantitat de segells. Va obrir-se l’altre porta… un món encara ancorat als anys 40, la vella Europa s’erigia devant  dels ulls atònits d’aquell home.

– l’estàvem esperant feia estona!! (tot el dia)

va dir-l’hi amb un angles estrany una dona de mitjana edat

Tot seguit, un oficial va acostar-se i va informar-lo que hauria de recordar un número, que només l’hi diria una vegada… EN ALEMAN!!! I que sempre més aquell seria el seu codi d’identificació secret.  Que tenia amb aquella qualificació numèrica Els drets inherents al seu estatus: Convidat de la DDR, Ciutadà amb passaport diplomàtic. La nit va acabar a l’Hotel de Moscú.

L’Studio theater Institut für Shauspieler

Und Univ. Herst Busch Berlin

Els estudis de Kim Planella allà varen ser l’última oportunitat per a que un occidental recollís un dels llegats més importants de la cultura del segle XX.

El grau de evolució en que havia arribat Alemània en el terreny de l’educació abans de la segona guerra mundial era tant alt, que el poder rus quan va entrar a Berlin una vegada caigut el regim nazi, va fer-se amb la majoria dels estudis i projectes oberts. (Guardant absolut secretísme, ja que Stalin era qui governava i no volia compartir res, fins hi tot va desfer-se del cadàver de Hitler, perquè així occident creies que encara estava viu). Aquesta era la raó per la qual el nivell d’estudis de l’escola russa (tant d’art com acadèmica) ha guardat tant de prestigi.

Kim Planella va llicenciar-se en art dramàtic, teatre musical i Drama in education (això últim és una carrera que a l’estat espanyol encara ni es coneix).

La DDR era un paradís per a la cultura i el mateix Kim Planella va poder beneficiar-se d’aixó, ja que la seva feina d’estudiant es veia compensada amb un esplèndit sou cada mes i el seu treball al Berliner ensemble l’hi  proporcionaven un altre sou mensual.

El dia de la veritat

Kim Planella i els seus escollits companys, (d’un grup de 12 varen quedar a mes d’ell; 2 russos, un finlandès, una anglesa i una alemana) varen entrar en un “post grau” que en realitat encobria una estratègia per part dels professors titulars; per ensenyar als “alumnes de confiança” el material prohibit per l’estat de la DDR; els coneixements sobre educació i funcionament dels mecanismes cognitius desenvolupats apartir dels anys 40, una vegada recollits els documents i l’informació de projectes; catalogats com a secrets desde que l’exèrcit rus va expoliar Berlin després de la seva ocupació i abans de constituir-se les patrulles compartides.

El treball que havien realitzat els pedagogs alemans abans de l’egemonia nazi era extraordinari. La fusió de la psicología alemana amb els estudis hebreus sefardis i centre-europeus, teories de Goëthe, Schëinberg, etc.

Tots aquests coneixements guardats, tancats amb pany i clau durant la 2ª guerra mundial sortien a la llum per a quedar tancats de nou rera el “teló d’acer”.

Els Homes Savis de la DDR sabien que allò era patrimoni de la humanitat, no de una idea o regim econòmic o polític.

En la seva innocència… nomès volien ensenyar, estudiar, evolucionar (en un regim comunista no et preocupes per les lletres del cotxe). No varen plantejar-se que aquests coneixements aplicats PER OMISSIÓ, s’aconseguia un sistema educatiu esclavitzar i creador d’una societat sense iniciativa… En aquest moment dos membres del greu dels “6 de confiança” estan treballant per a corporacions, (no puc dir més) dissenyant quina ha de ser l’educació del proletariat  del segle XXI.

La nit de l’adéu

Kim Planella,

havia finalitzat els seus estudis… teatrals? místics? Psicològics? Pedagogia? Filosofia?

L’última nit a la DDR, marxava amb la confiança de les persones que l’hi havien transmès tantes coses… Recordava el sentit de la vida que la seva mare l’hi havia ensenyat i començava a creure que tot passa per alguna cosa i valorava les coincidències entre l’educació rebuda d’infància i la rebuda allà… Se sentía responsable de continuar desenvolupant tot el que sabia… Caminava i sabia que estava sol i que es sentiria sempre més sol… res podria emplenar la soledat del que “sap”.  En mig de la nit, Ell va fer un pacte amb Ella, la que l’havia acompanyat en la seva soledat, Ella es quedava allà i no podia esperar retrobar-la amb seguretat; malgrat tot el seu jurament de silenci i espera es va fer realitat, el gran pacte era un fet i el seu silenci era el preu de l’esperança; l’esperaria a Ella. Quan Ella tornés a Ell, a les hores era el moment! Fins a les hores estudiaria, continuaria evolucionant… però no es mostraria, fins que el talismà fos complert… tenia una vida per escriure i un retrobament perdut en el temps d’un futur destí.  La nit va marxar per no tornar fins molts anys després.